Relato de tu primera mitja marató (Tarragona 2010) :
Tenia els meus dubtes de poder acabar-la, ja que portava dues setmanes parat per unasobrecarga al bessons, però vaig començar a un ritme suau, amb el guia de 1h 50min, i l’ambient que hi havia animava a córrer.

A partir del km 5 vaig tirar endavant i ens vam ajuntar 3 dels Atletes fins al km 15, punt en que no sabia com respondria perquè no havia corregut mai més de 16 km. Però portava “bon temps” i creia que faria menys de 1h 45min, però llavors va arribar el maleït espigó i em vaig arrastrar els últims 2’5 km.

Relato de tu primera mitja marató (Tarragona 2010) :

La veritat és que 21 kilometres donen molt de marge. Marge per pensar i per oblidar. Marge per enfonsar-te i tonar-te a recuperar; per preguntar-te "què faig aquí?" o "qui m'ha manat ficar-me en aquest embolic!"

Et dona temps per parlar, i fins i tot, per fer amistats. Per comprovar que un sol aplaudiment o una veu anònima et dona la força suficient per seguir uns quants quilòmetres més.Marge per que et facin mal les caderes, els bessons, fins i tot les plantes dels peus. I donar la raó a aquells que diuen que hi ha moments en què les cames no obeeixen el cervell.

Relato de tu primera mitja marató (Tarragona 2010) :

Para mí, correr una media maratón ha sido un gran reto personal, mi único objetivo era   poder aguantar los 21 km y acabarla, era la primera vez que corría una distancia tan larga y no me fijé ningún tiempo, sólo llegar a meta.

Los días previos estaba bastante nerviosa, intentaba no pensar mucho pero era imposible, la noche de antes aún fue peor, continuamente pensaba en que tenía que conseguir llegar a la meta, que por nada podía abandonar, intentaba tranquilizarme pensando que en los últimos entrenos ya  había corrido esa distancia y que lo podía volver a hacer.